CRÒNIQUES DE L'ANTIC BENIDORM

  Construint la ciutat turística: el primer sanejament de Benidorm.   Durant tota la dècada de 1950 i primers anys de la de 1960 el Benidorm tradicional coexistia amb la nova localitat turística que anava desenvolupant-se a poc a poc. En 1958, quan l'aigua potable encara no havia arribat a les llars de Benidorm, Pedro Zaragoza ja preveia que el consum més gran que això implicaria generaria una gran quantitat d'aigües negres. En una sessió del ple va indicar als regidors que:   “ el problema de cada vez más apremiante resolución, que supone la falta de red de alcantarillado en esta población ya que los actuales sistemas de desagüe compuestos de fosa séptica y pozo absorbente, son insuficientes, se llegó a un acuerdo unánime de encargar a los Arquitectos Municipales el estudio de una red general de alcantarillado en la población ”. Però les necessitats del dia a dia i les grans despeses municipals van suposar que la solució d'eixe tema s'allargara. El febrer de ...

    Oliveres i oli al paisatge agrari tradicional de Benidorm.   Francisco Amillo Alegre   A partir de 1950 el Benidorm tradicional, agricultor i mariner, va iniciar un lent declivi en el qual els camps de cultiu que conformaven el seu paisatge ancestral van anar retrocedint a favor de carrers i edificis.   Fotografia de Fredo Marvelli que ens mostra com a partir del PGOU de 1956 les construccions turístiques anaven ocupant l’espai agrari tradicional, on les oliveres, ametlers i garrofers havien estat les predominants. A la Serra Gelada era tradicional portar ovelles i cabres a pasturar.   En l'actualitat l'agricultura és una activitat residual i no produïx pràcticament gens d'oli d'oliva, el producte al qual està dedicat este article. És un fet que contrasta amb l'ocorregut en segles anteriors, quan l'olivar s'estenia per tot el seu terme municipal i el poble s'autoproveïa d'oli. L'olivera i l'oli constituïen una part essencial...