Al voltant del topònim Benidorm. Francisco Amillo Alegre Fins ara el significat del topònim “Benidorm” s’ha esmunyit d’hipòtesi en hipòtesi, sense que cap d’elles aporte conclusions definitives. N’hi ha de tota mena, des de les populars, sense base científica, fins a altres filològicament molt correctes, tot passant per algunes molt discutibles i peregrines... Però totes són indemostrables per manca de documentació escrita que les avale. Per aquesta raó, en aquest article em permet abordar el tema no des de la perspectiva filològica, sinó des de la Història de Benidorm. El primitiu castell de Benidorm estava al sud de Canfali i assegurava la seua defensa. El poble estava al nord i la seua elevació era un element defensiu més. 1. L’etimologia popular de Benidorm com “dormir bé”. La Filologia tradicional no ha parat massa atenció a les interpretacions populars i tradicionals dels topònims per la seua manca de base científica, creades només ...
Entrades
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
MÀXIM-ANTONI BLASCO I JORRO (1772-1804), un metge callosí de l’època de la Il·lustració Entre els fills il·lustres de Callosa d’en Sarrià n’hi ha u poc conegut fora del cercle d’historiadors de la Medicina. Va ser un metge del segle XVIII del que desconeguem moltes dades biogràfiques, fins i tot la data de naixement. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que havia nascut a Alacant, provablement referint-se només a la província. A l’obra “ Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días y de los que aún viven ”, publicada l’any 1831 s’ especifica clarament que era “ natural de Callosa de Ensarriá” . Va estudiar medicina a la Universitat de València on va obtenir el títol de metge l’any 1798. Ho va fer d’acord amb el nou pla d’estudis que havia introduït el rector Vicent Blasco uns anys abans, el 1787; es tracta, segons els especialistes, del millor dels plans d’estudis redactats a l’Espanya del segle XVIII. Segons eixes reformes l...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El Reg Major de l’Alfàs, més conegut a Benidorm com Séquia Mare. Al segle XVII el Reg Major s'iniciava al que aleshores es deia Font del Salt i actualment Salt del Gall. El dia 1 d’abril de l’any 1666 Beatriu Fajardo de Mendoza, propietària de les senyories de Benidorm i Polop, creava un nou reg i lliurava la séquia als regants. Una setmana després, el 8 d’abril, atorgava a Benidorm una Carta de Poblament que creava de nou el seu municipi, segregat del de Polop, i li reconeixia el dret a utilitzar la recentment creada Séquia Mare que arribava fins a l’Alfàs de Benidorm, la qual cosa li donà el seu nom oficial de Reg Major de l’Alfàs. Al llarg dels segles la nostra població ha tingut sis subministraments d’aigua, començant pel de Bernat de Sarrià que l’any 1324 la va dur des de Lliriet i finalitzant pel subministrament actual, tan eficient i modèlic. En tots els segles les autoritats municipals han atés amb màxima cura esta qüestió de la qual depenia la supervivència del poble que...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El concepte de carta de poblament i les cartes de la Nucia (1705) i de Benidorm (1666). . E l passat any 2025, a mb motiu de la celebració a Benidorm del VII centenari de la Carta de Poblament de 1325, vaig observar que hi havia persones que no tenien clar el concepte i la denominació d'aquest tipus de documents. Per això m'he decidit a redactar esta entrada i exposar el que els historiadors actuals opinen i el que s'ha de denominar Carta de Poblament. Aprofite l'efemèride del 8 d'abril de 1666, és a dir fa exactament 360 anys, quan Beatriu Fajardo de Mendoza va atorgar la segona Carta de Poblament de Benidorm repoblant-ho i concedint-li de nou la categoria de municipi independent de Polop. Francisco Amillo Alegre Que hi ha persones que no tenen clar el concepte i la denominació de carta de poblament es fa palés en veure com s'ha negat el caràcter de carta de poblament a les de la Nucia i Benidorm. Pel que fa a la Nucia s'ha escrit: ...