CRÒNIQUES DE L'ANTIC BENIDORM

TOMÀS SANÇ I L’ERMITA DE SANÇ. Francisco Amillo Alegre És un fet molt conegut a la nostra ciutat que Tomàs Sanç, procurador de les baronies de Polop i Benidorm, va donar el seu nom a una partida de l’Alfàs de Baix i a l’ermita que va fundar. La seua biografia, en canvi, és menys coneguda i el que tampoc és massa conegut (i que induïx a confusió) és que hi hagué dos procuradors amb este nom. Tomàs Sanç i Rivelles (1658 – 1736) havia nascut a Alacant i va exercir-hi diversos oficis, per exemple comerciant de productes colonials (sucre, cacau, etc.) i també com prestador de censals i cobrador de deutes que no dubtava a desnonar els morosos. Va simultaniejar estes activitats amb la més coneguda de procurador general de les baronies de Polop i Benidorm, propietat de la família murciana dels Fajardo. Per esta causa fixà la seua residència a Polop, on estava la casa de la senyoria. Ignorem com entrà en contacte amb els senyors de Benidorm que li donaren un càrrec de molta confiança a partir ...

  Construint la ciutat turística: el primer sanejament de Benidorm.   Durant tota la dècada de 1950 i primers anys de la de 1960 el Benidorm tradicional coexistia amb la nova localitat turística que anava desenvolupant-se a poc a poc. En 1958, quan l'aigua potable encara no havia arribat a les llars de Benidorm, Pedro Zaragoza ja preveia que el consum més gran que això implicaria generaria una gran quantitat d'aigües negres. En una sessió del ple va indicar als regidors que:   “ el problema de cada vez más apremiante resolución, que supone la falta de red de alcantarillado en esta población ya que los actuales sistemas de desagüe compuestos de fosa séptica y pozo absorbente, son insuficientes, se llegó a un acuerdo unánime de encargar a los Arquitectos Municipales el estudio de una red general de alcantarillado en la población ”. Però les necessitats del dia a dia i les grans despeses municipals van suposar que la solució d'eixe tema s'allargara. El febrer de ...

    Oliveres i oli al paisatge agrari tradicional de Benidorm.   Francisco Amillo Alegre   A partir de 1950 el Benidorm tradicional, agricultor i mariner, va iniciar un lent declivi en el qual els camps de cultiu que conformaven el seu paisatge ancestral van anar retrocedint a favor de carrers i edificis.   Fotografia de Fredo Marvelli que ens mostra com a partir del PGOU de 1956 les construccions turístiques anaven ocupant l’espai agrari tradicional, on les oliveres, ametlers i garrofers havien estat les predominants. A la Serra Gelada era tradicional portar ovelles i cabres a pasturar.   En l'actualitat l'agricultura és una activitat residual i no produïx pràcticament gens d'oli d'oliva, el producte al qual està dedicat este article. És un fet que contrasta amb l'ocorregut en segles anteriors, quan l'olivar s'estenia per tot el seu terme municipal i el poble s'autoproveïa d'oli. L'olivera i l'oli constituïen una part essencial...

Una bomba de la Guerra Civil, un solar tancat i el naixement del carrer dels Ametlers de Benidorm.   Escrivia Juan Carlos Villacorta que la història del Benidorm de l'època de Pedro Zaragoza Orts era una crònica de fundació en la qual cada benidormer es va sentir soci de la mateixa empresa i els propietaris d'estèrils bancals van arribar a hotelers. En aquells dies a Benidorm no es parlava més que de cançons i clavegueres i el seu alcalde anava d’ací cap allà vigilant tots els carrers. Gràcies a eixe esforç col·lectiu en les dècades de 1950 i 1960 els benidormers van fundar una ciutat turística moderna a partir d'un xicotet poble però amb una tradició turística de quasi un segle. M'agradaria parar l’atenció sobre alguns dels bancals als quals al·ludix Villacorta en aquell Benidorm de “ encanto somnoliento y arcaico ” que es van convertir en l'actual carrer dels Ametlers encara que en 1957 li van donar la categoria d'avinguda amb trànsit rodat en t...