CRÒNIQUES DE L'ANTIC BENIDORM

Una bomba de la Guerra Civil, un solar tancat i el naixement del carrer dels Ametlers de Benidorm.   Escrivia Juan Carlos Villacorta que la història del Benidorm de l'època de Pedro Zaragoza Orts era una crònica de fundació en la qual cada benidormer es va sentir soci de la mateixa empresa i els propietaris d'estèrils bancals van arribar a hotelers. En aquells dies a Benidorm no es parlava més que de cançons i clavegueres i el seu alcalde anava d’ací cap allà vigilant tots els carrers. Gràcies a eixe esforç col·lectiu en les dècades de 1950 i 1960 els benidormers van fundar una ciutat turística moderna a partir d'un xicotet poble però amb una tradició turística de quasi un segle. M'agradaria parar l’atenció sobre alguns dels bancals als quals al·ludix Villacorta en aquell Benidorm de “ encanto somnoliento y arcaico ” que es van convertir en l'actual carrer dels Ametlers encara que en 1957 li van donar la categoria d'avinguda amb trànsit rodat en t...

El Passeig de la Carretera. És una de les vies més concorregudes de Benidorm. El seu nom es deu al fet que en altres èpoques formava part de la via de comunicació que connectava la Marina Baixa amb Alacant. Esta ruta, de possible d'origen ibèric, ja existia en època romana i va continuar als segles medievals.  Al segle XVI passava pel mateix punt que a l'actualitat. Lluís Fajardo, senyor territorial de Benidorm, escrivia en 1575 que el Camí Reial podia ser defés des del poble perquè el terreny entre les seues muralles i este camí era tot camp ras, sense que res obstaculitzara l'ús de les armes de foc. En eixe mateix any el virrei Vespasià Gonzaga va dibuixar un croquis del castell de Benidorm. En ell, allunyada de les muralles, es veu una casa que bé podria ser un hostal situat al costat del Camí Reial. Plànol  del virrei Vespasià Gonzaga, 1575. En 1868 el Camí Reial donà pas a la carretera Alacant-València. El traçat es va variar en alguns punts del mil·lenari Camí, però n...

  La primera circumval·lació de Benidorm. L'actual Passeig de la Carretera va ser durant molts anys la travessia de la Carretera Nacional 332. Al segle XIX va tindre diversos noms, però a inicis del XX tenia el de Marqués de Comillas en honor dels nombrosos hòmens de la mar que hi residien. Encara que fora una carretera nacional, asfaltada el 1930 i amb paviment de llambordes des dels inicis de la Guerra Civil, era un lloc tranquil. Hi havia un trànsit tan escàs que els xiquets podien jugar-hi, els veïns podien passejar o asseure's a la porta de les seues cases, "a la fresca". Esta característica es va perdre de forma gradual a partir de 1951. Al trànsit originat pels turistes que visitaven Benidorm a l'estiu s'afegia tot l'any l'originat pel desenvolupament econòmic d'Espanya. El carrer José Antonio, com es denominava des del 1939, esdevingué un lloc molest i perillós. El seu ferm de llambordes era molt sorollós i l'estretor de la calçada dif...

Benidorm, any 1834: es dissol el Cos de Voluntaris Realistes. Francisco Amillo Alegre. Al “Borrador de Oficios” de l’Arxiu Municipal de Benidorm trobem un ofici del 16 d’abril de 1834 tramés al Subdelegat de Foment de la província. Ens mostrarà una característica de l'Estat espanyol que afectava Benidorm: la supressió del Cos de Voluntaris Realistes, defensor de l'Absolutisme, per tal d’instaurar un nou estat basat en els principis del Liberalisme. Per tal d'entendre el perquè d'esta decisió cal retrotraure's als inicis del segle XIX, uns anys molt convulsos. Durant la la Guerra del Francés (1808-1814) els liberals tractaren de transformar l’antiga i caduca monarquia absoluta en una altra constitucional basada en la constitució de 1812 (La Pepa). Finalitzada la guerra Ferran VII tornà a Espanya i primer que res va reimplantar l’absolutisme. El Pronunciament militar de Riego (1820) suposà un breu retorn al liberalisme. El 1823 la intervenció francesa suposà un nou...

  Benidorm any del Senyor 1834: l’alcalde informa sobre l'escolarització del municipi. Francisco Amillo Alegre A l’arxiu Municipal es conserva el “ Borrador de Oficios de esta Villa de Benidorm ” de l’any 1834. No fa referència a professions sinó als oficis que l’Ajuntament trametia a diverses autoritats o entitats.  N'hi ha alguns molt interessants que ens aproximen a temes que afectaren els habitants del Benidorm d’antany.  Però abans de comentar-los crec que és útil recordar molt breument el context històric de l’esmentat any.  El 29 de setembre de l’any anterior havia mort Ferran VII i la seua filla Isabel II va ser l’hereva del regne. A causa de la seua minoria d’edat sa mare María Cristina va ser Regent. Pocs dies després, el 2 d’octubre, s’inicià la primera guerra carlina (1833-1840) la qual cosa decantà a la Regent cap al liberalisme, abandonant l’absolutisme anterior. Calia construir un nou Estat tenint com a base l’Estatut Real promulgat el 10 d'abril de 18...

  Guillén Tato i la llengua dels valencians. El contraalmirall Juli Guillén Tato, director del Museo Naval de Madrid, acadèmic de la Història i de la RAE  i un llarg etcétera,  va ser un personatge destacat en el Benidorm de les décades de 1950 i 1960. Va col·laborar molt activament amb Pedro Zaragoza Orts en la transformació d’un petit poble de 2.725 habitants en una ciutat turística.  Per les seus aportacions va ser nomenat Fill Adoptiu i Cronista Oficial de Benidorm. (Més informació  ACÍ .) Un aspecte de la vida de Guillén Tato sobre el qual no hi ha molta informació és que per a ell no hi havia contradicció entre sentir-se plenament espanyol i plenament valencià, estimant intensament la seua llengua materna. L'exvot de la Costera del Barc i la retolació de carrers i places del barri antic es va realitzar en valencià per indicació seua. En els rètols dels carrers no sols es va encarregar del text sinó també de la seua decoració amb motius típics de la tradici...