Benidorm any del Senyor 1834: l’alcalde informa sobre l'escolarització del municipi.

Francisco Amillo Alegre

A l’arxiu Municipal es conserva el “Borrador de Oficios de esta Villa de Benidorm” de l’any 1834. No fa referència a professions sinó als oficis que l’Ajuntament trametia a diverses autoritats o entitats. N'hi ha alguns molt interessants que ens aproximen a temes que afectaren els habitants del Benidorm d’antany. 

Però abans de comentar-los crec que és útil recordar molt breument el context històric de l’esmentat any. 

El 29 de setembre de l’any anterior havia mort Ferran VII i la seua filla Isabel II va ser l’hereva del regne. A causa de la seua minoria d’edat sa mare María Cristina va ser Regent. Pocs dies després, el 2 d’octubre, s’inicià la primera guerra carlina (1833-1840) la qual cosa decantà a la Regent cap al liberalisme, abandonant l’absolutisme anterior. Calia construir un nou Estat tenint com a base l’Estatut Real promulgat el 10 d'abril de 1834, uns dies abans que començara a redactar-se l’ofici que comentarem. 

Pel que fa a Benidorm la situació no era tan convulsa i el poble continuava creixent en població. Sabem que el 1842 tenia 4.502 habitants, per la qual cosa podem suposar que l’any que ens ocupa tindria al voltant de 4.000, una xifra també elevada que prompte es reduiria a uns 3.000 habitants durant el segle i mig següent.

Tornant al “Borrador de Oficios”, el que encapçala este document és l’ofici del 15 d’abril de 1834 que l’Ajuntament trametia al Subdelegat de Foment. Era la resposta a una circular d’eixa autoritat del dia 3 demanant informació sobre la situació educativa del municipi. 

Està redactat amb una ortografia peculiar que he transcrit amb tota fidelitat i que deixa entreveure que el redactor, com tot el poble, era valencianoparlant. Malauradament, no fa constar el nom de l'alcalde. Saben que Antoni Mateu i Borja va exercir el càrrec de 1831 a 1834, però ignorem la data del seu cessament i el nom del seu successor, per la qual cosa no podem saber si Antoni Mateu exercia d’alcalde quan es redactà l’ofici.

L’alcalde hi havia tardat 12 dies “para poder contestar con exito”. Sobre el que podríem denominar ensenyament bàsic informava que:

“En esta villa no hay mas que una escuela de primeras letras, y esta no es gratuita porque nunca ha tenido esta corporacion fondos con que dotar un establecimiento tan util como nesesario”.

Afegia que anaven a l’escola entre 50 i 60 alumes que pagaven al mestre 2, 3 i 4 reals mensuals. No ho indica el document, però podem pensar que eixa diferència de preu s’establia en funció de l’edat dels alumnes.

Un nivell més avançat s’impartia a les escoles de Gramàtica Llatina, una educació semblant a l'antic Batxillerat Elemental. Els alumnes començaven als huit o nou anys els estudis del llatí clàssic i la major part dels continguts de cultura general (Història, Geografia, Filosofia, Retòrica, Matemàtiques) s’impartien en eixa llengua. Eren uns estudis que permetien passar al Batxillerat d’Arts i posteriorment a la Universitat. Els podien impartir les ordres religioses i també professors privats com era el cas de Benidorm. Segons l’ofici esmentat,

“de Gramatica latina hay una aula tambien de retribución a la que concurren 24 jovenes, y contribuyen con 6. y 10. reales mensuales”.

Interessant la dada: 24 alumnes que aspiraven a estudis superiors. Els més habituals a l’època eren els eclesiàstics, Dret i Medicina. No se’ns informa si algú pensava cursar estudis de Nàutica, però és ben coneguda la quantitat de benidormers que es dedicaven en eixa època a activitats marítimes. Els oficials analfabets com el mític Joan Baptista Pérez, que havien reeixit només amb formació pràctica, estaven donant pas a persones que afegien la formació teòrica. Des de 1826 s’havia reduït de manera dràstica la concessió de patents de cors a particulars, tan usuals a finals del segle XVIII. Dos Reials Ordres de 26 de maig i 14 d’agost establien que s’arreplegaren totes les patents lliurades anteriorment. Això volia dir que l’Estat volia tindre el monopoli de la força militar i ja no confiava en els combatents ocasionals que eren els corsaris. Es volia crear una marina professional i ben preparada des del punt de vista científic i tècnic. Així, en el consell de guerra celebrat contra els marins de Benidorm Francesc i Antoni Ors es diu que “interín no justifiquen haber adquirido los conocimientos necesarios no puedan mandar ningún buque corsario”.

Els dos tipus anteriors d’ensenyament es referien exclusivament a alumnes masculins. També hi havia educació femenina encara que ací l’informe és molt breu i no indica el nombre de xiquetes:

“dos mugeres dedicadas a la enseñanza de niñas sin mas dotación que la retribucion de 2. a 3. reales con que cada una de ellas contribuye mensualmente”.

Per a les tres modalitats educatives esmentades no hi havia construccions escolars sinó cases particulars que s’adaptaven com podien:

“El local respective de cada enseñanza es el domicilio de los maestros que no es proporcionado, ni bastante capaz por no estar dedicado unicamente a este objeto”.

Serà un problema crònic de Benidorm fins a l’1 de febrer de 1960 quan Pedro Zaragoza Orts inaugurava les escoles de l’Almafrà i el Grup Escolar Leonor Canalejas.

L’alcalde atribuïa el dolent estat educatiu del seu poble al desinterés de corporacions anteriors:

“Este Ayuntamiento se ve obligado, bien a su pesar, a manifestar a V. S. el descuido con que hasta haora han mirado toda clase de enseñanza los que han dirigido a esta villa, y de aquí sin duda dimana el no haver acudido con tiempo a solicitar del gobierno arbitrios para dotar un buen maestro de primeras letras, asi como una maestra de niñas”.

Proposava com a solució dedicar a una escola “de primeras letras” els 1.500 reals

 “destinados para este objeto en los Estatutos del Gremio de mareantes de esta Villa para los hijos de matriculados”.

Aprofitarien per a tots els xiquets del poble, no tan sols per als fills dels mariners.

Continua l’ofici indicant que la corporació municipal dedicaria “con sumo gusto” una part del seu pressupost a l’educació dels xiquets. No coneguem la decisió que prengué el municipi, però en eixe segle i el següent, pagava el lloguer de les cases convertides en escoles i les habitades pels mestres.

Hi ha un fet clar: a Benidorm va sorgir al llarg del segle XIX i a la primera meitat del XX un grup de persones amb titulacions superiors que exerciren com marins mercants i de l’Armada, com advocats, metges, etc., en una quantitat increïble per a un poble d’uns 3.000 habitants. Però simultàniament hi havia un percentatge d’analfabets superior a la mitjana nacional, un fet que no es corregiria fins a l’època de Pedro Zaragoza.