La primera circumval·lació de Benidorm.

L'actual Passeig de la Carretera va ser durant molts anys la travessia de la Carretera Nacional 332. Al segle XIX va tindre diversos noms, però a inicis del XX tenia el de Marqués de Comillas en honor dels nombrosos hòmens de la mar que hi residien.

Encara que fora una carretera nacional, asfaltada el 1930 i amb paviment de llambordes des dels inicis de la Guerra Civil, era un lloc tranquil. Hi havia un trànsit tan escàs que els xiquets podien jugar-hi, els veïns podien passejar o asseure's a la porta de les seues cases, "a la fresca".

Esta característica es va perdre de forma gradual a partir de 1951. Al trànsit originat pels turistes que visitaven Benidorm a l'estiu s'afegia tot l'any l'originat pel desenvolupament econòmic d'Espanya. El carrer José Antonio, com es denominava des del 1939, esdevingué un lloc molest i perillós. El seu ferm de llambordes era molt sorollós i l'estretor de la calçada dificultava la circulació en tots dos sentits. El 1956 el risc d'atropellament als vianants que acudien als establiments d'eixe carrer anava en augment. Per això l'Ajuntament va realitzar gestions davant el Ministeri d'Obres Públiques perquè es construïra una variant o circumval·lació d'esta carretera entre els punts quilomètrics 124,886 (en Jaume I al costat del Parc d’Elx) i 126,469 (confluència d'Alfonso Puchades amb l'avinguda del Doctor Orts Llorca).

Estes gestions van tindre èxit i l'octubre de 1958 s'adjudicaven les obres a l'empresari valencià Francisco Tortosa Franco que es va comprometre a executar-les per 3.193.168, 06 pessetes. Va començar en 1959 i les va acabar en 1961, dins del termini de 24 mesos que li havien donat.

Fotografia 1: Any 1959: obres de construcció de la variant de l'N-332 en el tram de l'actual Avinguda Jaume I. Una condició que s'imposava en aquella època era utilitzar materials nacionals. Per eixa causa no vegem maquinària sinó treball manual.

Fotografia 2: al BOE es publicaren els noms dels propietaris dels terrenys expropiats per a construir la variant de l'N-332 i podem observar que la majoria eren agrícoles, sobretot d'ametlers, tal com s'observa a la fotografia anterior.

Fotografia 3: a la part inferior dreta es veu l'actual Avinguda Jaume I construïda feia poc com variant de la N 332. Un poc més amunt, el barranc de Foietes encara sense canalitzar. Darrere del barri de pescadors, a l'inici de la platja de Ponent, tot eren terres de conreu sobre les que apareixen les primeres construccions turístiques. El nucli urbà començà a escampar-se al llarg de la nova via de comunicació, tot començant per la zona més propera a la platja.

El 1961 la circumval·lació quedava molt lluny del poble i ningú podia imaginar que pocs anys més tard el nucli urbà la sobrepassara amb edificacions a banda i banda d'ella. Tampoc que es convertiria en les actuals avingudes de Jaume I i Alfonso Puchades. Les modificacions de l'edificabilitat en 1963 van permetre els edificis en altura i el creixement extraordinari de Benidorm.

Fotografia 4: intersecció entre les carreteres N-332 i la de Benidorm a Pego (actual avinguda de Beniardà). Actualment és "el Cruce", confluència de Jaume I i Alfonso Puchades. Resulta difícil d'imaginar que allò que a hores d'ara és un espai densament edificat, fora aleshores un encreuament perillós i amb poques edificacions.

Fotografia 5: la circumval·lació de l'N-332 i la plaça de bous en construcció (es va inaugurar el 1962) i allunyada del poble. Al barranc de l’Aigüera camps de cultiu on, segons el PGOU de 1956, es podia edificar. Al barranc, una mica més avall de la nova carretera l'aqüeducte de la secular Séquia Mare que travessava el barranc, descendia pel marge dret fins al Carrasco, residència de Pedro Zaragoza Orts.