Construint la ciutat turística: el primer sanejament de Benidorm.

 

Durant tota la dècada de 1950 i primers anys de la de 1960 el Benidorm tradicional coexistia amb la nova localitat turística que anava desenvolupant-se a poc a poc.

En 1958, quan l'aigua potable encara no havia arribat a les llars de Benidorm, Pedro Zaragoza ja preveia que el consum més gran que això implicaria generaria una gran quantitat d'aigües negres. En una sessió del ple va indicar als regidors que:

 “el problema de cada vez más apremiante resolución, que supone la falta de red de alcantarillado en esta población ya que los actuales sistemas de desagüe compuestos de fosa séptica y pozo absorbente, son insuficientes, se llegó a un acuerdo unánime de encargar a los Arquitectos Municipales el estudio de una red general de alcantarillado en la población”.

Però les necessitats del dia a dia i les grans despeses municipals van suposar que la solució d'eixe tema s'allargara. El febrer de 1960 es va materialitzar, per fi, el projecte de portar aigua potable als domicilis de Benidorm després de quasi deu anys d'obres.

 

.

El 28 de febrer de 1960, amb l’entusiasme quasi delerant de tota la població, s’inaugurava el subministrament d’aigua potable als domicilis de Benidorm. La font del Parc d’Elx quedà com recordatori de l’esdeveniment.

 

Tal com estava previst el consum d'aigua va passar d'uns 10 litres per persona i dia als 100 l/p/d. Els pous cecs ja no van ser suficients i les aigües fecals van fluir en la part baixa del poble desguassant en la platja del Torrejó. El perill sanitari i la pèssima imatge turística van obligar a Pedro Zaragoza a iniciar la immediata construcció del clavegueram per a evitar el problema en la zona centre.

Any 1960, construcció del clavegueram de Benidorm. Fotografia de Quico.

 

Malgrat la urgència, la xarxa de canonades i galeries no va finalitzar fins a 1964. Això va suposar que la zona de la Colònia Madrid, llavors allunyada del poble, també tinguera problemes. L'agost de 1961 l’alcalde informava els regidors que patia contaminació fecal:

“Dada cuenta del estado indecoroso e insalubre que presenta la zona donde se hallan enclavadas las Colonias Madrid y Aitana, las que, a falta de red general de alcantarillado presentan un sector de infiltraciones de los desagües de las distintas edificaciones, que han emergido con el consiguiente peligro para la salud pública que por contaminación de la atmósfera puede derivarse en epidemia”.

Van decidir construir urgentment un pou negre que concentrara les aigües residuals d'aquella Colònia fins que pogueren enviar-se a la xarxa de sanejament que estaven construint.

 Les aigües negres d'este primer sanejament de Benidorm es conduïen fins a la base de la torre de les Caletes i s'abocaven a la mar sense depurar. No obstant això, la ment de Pedro Zaragoza estava acostumada a anticipar-se als problemes, i per això en 1963 va plantejar als seus regidors la conveniència d’aprofitar eixes aigües negres per al reg agrícola, la qual cosa implicava construir una EDAR o estació depuradora d'aigües residuals:

“Dentro de muy pocos días se va a iniciar, Dios mediante, la última fase de las obras del alcantarillado y desagües de la villa […]  Si nos paramos a pensar lo que esto representa en valor pesetas, forzosamente comprenderemos que será muy interesante aprovechar estas aguas mediante una estación depuradora […] para dedicarlas al riego de nuestros sedientos campos”.

Indicava, a més, que l'estiu havia sigut molt sec i els agricultors havien pagat molt cara l'aigua de reg. Si l'Ajuntament poguera vendre’ls els 50 l/sg d'aigües residuals obtindria interessants ingressos i els agricultors les rebrien més barates per la qual cosa serien molt sol·licitades:

“[…] como quiera que también llevarán residuos orgánicos, serían más cotizadas que las que normalmente se están comprando. Por lo tanto, insisto en la conveniencia de que el Pleno del Ayuntamiento, cuando así lo vea oportuno, encargue […] un estudio rápidamente sobre el particular, con el fin de lo antes posible aprovechar estas aguas que tanta falta están haciendo a ciertos sectores del campo, secano constante o muy poco regados. No creo ser muy optimista si aseguro que posiblemente en un año se amortizará la instalación, por costosa que esta fuera”.

El ple municipal va acceptar la proposta del seu alcalde i va aprovar encarregar a l'Enginyer de Camins José Paz Casañé confeccionar un projecte d'estació depuradora i de distribució de les aigües. Era un enginyer d'un gran prestigi que en 1962 havia publicat el llibre “Abastecimiento de Aguas”.

No obstant això, el projecte no es va dur a terme i Benidorm va esperar fins a la sequera de 1978 per a iniciar la construcció de l'actual EDAR de Serra Gelada.