Benidorm, any 1834: es dissol el Cos de Voluntaris Realistes.

Francisco Amillo Alegre.

Al “Borrador de Oficios” de l’Arxiu Municipal de Benidorm trobem un ofici del 16 d’abril de 1834 tramés al Subdelegat de Foment de la província. Ens mostrarà una característica de l'Estat espanyol que afectava Benidorm: la supressió del Cos de Voluntaris Realistes, defensor de l'Absolutisme, per tal d’instaurar un nou estat basat en els principis del Liberalisme.

Per tal d'entendre el perquè d'esta decisió cal retrotraure's als inicis del segle XIX, uns anys molt convulsos. Durant la la Guerra del Francés (1808-1814) els liberals tractaren de transformar l’antiga i caduca monarquia absoluta en una altra constitucional basada en la constitució de 1812 (La Pepa).

Finalitzada la guerra Ferran VII tornà a Espanya i primer que res va reimplantar l’absolutisme. El Pronunciament militar de Riego (1820) suposà un breu retorn al liberalisme. El 1823 la intervenció francesa suposà un nou retorn a l’absolutisme i el 10 de juny d'aquell any es creà el Cos de Voluntaris Realistes que tenia com obligació fonamental reprimir els liberals i les seues insurreccions.

El Cos de Voluntaris Realistes, integrat exclusivament per voluntaris, va ser una rèplica de la Milícia Nacional creada durant el Trienni Liberal per reprimir els absolutistes. El reglament de 1826 indicava que en podrien formar part els homes d’entre 18 i 50 anys que havien manifestat lleialtat al Rei i a la Religió i tenien un «modo honrado de vivir». El contingent més gran de voluntaris realistes provenia de les classes baixes, predominant els agricultors. És un fet sorprenent perquè els agricultors havien volgut que la noblesa propietària de senyorius perdera el domini que tenia sobre ells. Les Corts de Cadis i el Trienni Liberal havien suprimit els senyorius, però Ferran VII els tornà a imposar. L’explicació podria estar al Reglament, donat que establia que els ajuntaments «preferirán para los trabajos que puedan ofrecerse en los pueblos y en igualdad de circunstancias a los voluntarios realistas, en especial los jornaleros».

Els voluntaris no cobraven cap retribució (llevat que fora forçós eixir del seu poble per motius extraordinaris) però podien accedir als treballs que l’Ajuntament necessitara.

A l’Arxiu Municipal de Benidorm no tenim documentació que ens informe sobre la creació d’este Cos ni les seues activitats, tan sols del seu final. De tota manera va estar actiu pocs anys, durant la "Dècada Ominosa" (1823-1833), donat que es va dissoldre a la mort de Ferran VII. En altres zones d’Espanya i de la nostra província (Comptat i Baix Segura) els voluntaris no acceptaren el seu final i crearen partides carlines. A Benidorm la situació sembla que va ser pacífica donat que lliuraren les seues armes sense oposició. L’alcalde indicava:

“Acompaño a V S la adjunta lista nominal de todos los Ex=voluntarios Realistas que hubo en esta Villa con expresion de los que entregaron el armamento, y de los que no estubieron armados, cuia lista me ha sido presentada por Estevan Vaquer sargento 1º que fue de dicho extinguido cuerpo, con los recibos de haver entregado al comandante del Batallón a qué perteneció esta compañia en 1º Agosto del 1832, 26 fusiles con el demas armamento, y en 20 Noviembre del 1833, 20 fusiles con su correspondiente armamento al comandante de armas del Partido de Alcoy, cuyos recibos obran en mi poder”.

Afegix l’ofici que hi havia 4 fusells més que havia lliurat a l’autoritat militar l’alcalde anterior, per la qual cosa podem deduir que el grup de voluntaris havia assolit a Benidorm uns 50 membres. El Reglament de 1826 determinava que una companyia tindria de 60 a 80 voluntaris, per la qual cosa la de Benidorm es completaria amb la d’un poble veí.

A més podem observar que la dissolució del cos es va fer en dos fases. La primera, que afectà uns 26 voluntaris, va ser al final del regnat de Ferran VII per ordre de María Cristina durant la malaltia del rei. Entre els voluntaris realistes hi havia “Realistas Puros” contraris al regnat d’Isabel II i a favor de Carles Maria Isidre, germà del rei. Per esta causa a Maria Cristina «el interés de la causa de su hija aconsejaba debilitarlos, ya que no fuera posible destruirlos».

La segona i definitiva fase és posterior a la mort de Ferran VII (29 de setembre 1833) i va ser també obra de Maria Cristina, perquè no s’enrolaren en l’exèrcit carlí que ja havia iniciat la guerra.

A Benidorm esta dissolució definitiva va afectar uns 20 voluntaris i va ser total. Exposava l’alcalde que havia registrat les cases dels dissolts voluntaris realistes on pensava podria haver-hi armes, però no en va trobar cap.

El subdelegat de Foment també havia manat que s’arreplegaren totes les escopetes del poble i l’alcalde adjuntava llistat de les persones que les havien lliurades. Indicava que el llistat incloïa dos voluntaris realistes que “son labradores pacificos y de buena casa”. Amb estes mesures el poble quedava lliure d'armes que podrien ser aprofitades pels carlins.

L’ofici finalitza amb una manifestació prou enrevessada de l’alcalde dient que sempre llevaria les armes als partidaris dels carlins:

“deviendo manifestar a VS que en tan interesante serbicio como es de quitar las armas de poder de los que no puedan usarlas, procedere siempre con la mayor actividad y celo.”  

Per un altre ofici remés a la mateixa autoritat el 18 d'abril es trametia un llistat amb proposta d'oficials per a la Milícia Urbana. Este nou Cos havia estat creat per la Reial Ordre de 25 d'octubre 1833 que dissolia el Cos de Voluntaris Realistes.

Els integrants d'esta nova força havien de ser inicialment propietaris i s'excloïen els jornalers i tots qui pagaven menys de 30 reals de contribució. Volien previndre insurreccions populars com les de València. Malgrat això, per necessitats de la guerra carlina, hagueren d'eixamplar el reclutament a les classes mitjanes i baixes. La seua funció principal n'era la lluita contra els carlins. Passat el temps esta força passà a recuperar l'antic nom de Milícia Nacional.