El Passeig de la Carretera.

És una de les vies més concorregudes de Benidorm. El seu nom es deu al fet que en altres èpoques formava part de la via de comunicació que connectava la Marina Baixa amb Alacant. Esta ruta, de possible d'origen ibèric, ja existia en època romana i va continuar als segles medievals. 

Al segle XVI passava pel mateix punt que a l'actualitat. Lluís Fajardo, senyor territorial de Benidorm, escrivia en 1575 que el Camí Reial podia ser defés des del poble perquè el terreny entre les seues muralles i este camí era tot camp ras, sense que res obstaculitzara l'ús de les armes de foc. En eixe mateix any el virrei Vespasià Gonzaga va dibuixar un croquis del castell de Benidorm. En ell, allunyada de les muralles, es veu una casa que bé podria ser un hostal situat al costat del Camí Reial.

Plànol del virrei Vespasià Gonzaga, 1575.

En 1868 el Camí Reial donà pas a la carretera Alacant-València. El traçat es va variar en alguns punts del mil·lenari Camí, però no en els que corresponen als actuals carrers de Sant Pere i Passeig de la Carretera. Ho sabem gràcies al mapa de Francisco Coello que reproduïx els traçats antic i nou.

Fragment del plànol de la província d'Alacant realitzat per Francisco Coello el 1859 amb el projecte de la futura carretera d'Alacant a València pel litoral.

Era una carretera de pedra picada, macadam, que va haver d'esperar a 1930 per a ser asfaltada pel Circuit Nacional de Ferms Especials. El projecte incloïa l'empedrat de la travessia de Benidorm, és a dir del Passeig de la Carretera, però es va executar més tard, amb la Guerra Civil ja iniciada. Va continuar sent una travessia de la Carretera Nacional 332 fins que en 1961 va entrar en funcionament la primera circumval·lació de Benidorm i es va convertir en carrer.

És una de les vies urbanes amb més noms al llarg de la història. La majoria han sigut oficials, imposats pels respectius ajuntaments com a homenatge a personatges que al seu moment, pensaven, havien afavorit a Benidorm. Però també ha tingut una denominació no oficial. No em referisc al desafortunat nom que repetixen amb assiduïtat els forans disgustant als que ací viuen. Em remunte a una època més llunyana, a la Segona República i la Guerra Civil. A l'inici d'este període es van canviar els noms d'alguns carrers sent substituïts per uns altres d'ideologia afí a les noves corporacions. Així el carrer Alfons XIII (actual Martínez Oriola) es va canviar per García Hernández i el carrer Arquebisbe Prudencio Melo (hui carrer la Palma) per Pablo Iglesias. Hi havia un nom susceptible de ser canviat, especialment durant la Guerra Civil: el del carrer Marqués de Comillas. En aquells moments els aristòcrates estaven majoritàriament a favor del bàndol sublevat per la qual cosa eren vistos amb recel pels republicans. De fet, va haver-hi una proposta de canvi: carrer Durruti en honor al conegut líder anarquista. Encara que este nom l'he vist en una cartilla de racionament expedida per l'Ajuntament (llavors denominat Consell Municipal) no consta en les actes dels plens municipals l'aprovació oficial d'este nom.
Desconec per què no es va canviar, però ho puc suposar. Al Benidorm d'aquells anys hi havia dos forces dominants: socialistes i anarquistes amb els seus sindicats UGT i CNT ben organitzats; els comunistes van tindre poca rellevància. Les diferències entre socialistes i anarquistes van ser molt freqüents segons es deduïx de les actes municipals. Els socialistes van dominar clarament les diverses corporacions republicanes així que resulta normal que no els abellira dedicar un dels millors carrers del poble a un anarquista. D'altra banda, el títol de Marqués de Comillas s'havia posat en honor de Claudio López Bru, segon a portar-ho. Com a propietari de la “Companyia Transatlàntica Espanyola” va donar ocupació a gran quantitat de marins de Benidorm com a capitans, oficials i altres variats càrrecs nàutics. Les millores socials que va introduir en la seua empresa van ser molt ben rebudes per estos “homes de la mar”, molts dels quals vivien al carrer sobre la qual estic escrivint. El prestigi social d'estos marins era molt gran entre la majoria dels habitants de Benidorm i potser va influir perquè el nom popular de Durruti no es convertira en oficial.
El que no van fer els republicans ho feren els franquistes: en finalitzar la Guerra Civil la travessia de la CN-332 va ser anomenada carrer de José Antonio, en honor al fundador de la Falange Espanyola. En temps de Pedro Zaragoza Orts, alcalde membre d’una nissaga de marins, va posar el nom de Marqués de Comillas a un nou carrer que encara el conserva. No va passar el mateix amb l'antiga travessia, el nom de la qual, vinculat a la dictadura, es va canviar per l'actual, la sisena denominació oficial que ostenta entre 1804 i 2023.

El Passeig de la Carretera retratat per Carol Baldwin en 1958. Evidentment, ja no s’adequava al trànsit de l'època i 3 anys després es va posar en marxa la circumval·lació.

Setmana Santa de 1965. La circumval·lació ja funcionava, però el trànsit intern de Benidorm continuava sent intensíssim en períodes de vacacions.