Una bomba de la Guerra Civil, un solar tancat i el naixement del carrer dels Ametlers de Benidorm.

 

Escrivia Juan Carlos Villacorta que la història del Benidorm de l'època de Pedro Zaragoza Orts era una crònica de fundació en la qual cada benidormer es va sentir soci de la mateixa empresa i els propietaris d'estèrils bancals van arribar a hotelers. En aquells dies a Benidorm no es parlava més que de cançons i clavegueres i el seu alcalde anava d’ací cap allà vigilant tots els carrers. Gràcies a eixe esforç col·lectiu en les dècades de 1950 i 1960 els benidormers van fundar una ciutat turística moderna a partir d'un xicotet poble però amb una tradició turística de quasi un segle.

M'agradaria parar l’atenció sobre alguns dels bancals als quals al·ludix Villacorta en aquell Benidorm de “encanto somnoliento y arcaico” que es van convertir en l'actual carrer dels Ametlers encara que en 1957 li van donar la categoria d'avinguda amb trànsit rodat en tots dos sentits.

Fotografia 1: en 1950 al nord del carrer José Antonio i a l'oest del carrer Tomás Ortuño predominaven els camps de cultiu. A partir del PGOU de 1956 es convertirien en carrers. Enfront del minso parc d'Elx d'aquells anys hi havia un solar que donava al Carrer José Antonio que va ser molt important per al carrer dels Ametlers.

En 1950 una bona part de la zona al nord de l’actual Passeig de la Carretera, per on es traçaria posteriorment el carrer dels Ametlers, era sòl agrícola (ametlers, oliveres, garroferes). L'aprovació del PGOU de 1956 permetia convertir-lo en carrers i edificis, generant grans plusvàlues als seus propietaris. No obstant això hi havia una dificultat: el carrer en projecte no podia arribar al llavors carrer de José Antonio, i connectar amb el Passeig Colón i el port. Un gran inconvenient perquè els futurs edificis no tindrien accés directe a la platja i la seua venda perdria atractiu. La causa n’era un solar del carrer José Antonio número 68. 

En iniciar la construcció de l'actual Parc d'Elx hi havia un solar (S) resultat de la destrucció d'una casa durant la Guerra Civil.

Pedro Zaragoza va aconseguir que el solar passara a propietat municipal donat que un grup de propietaris de terres a les vores del futur carrer dels Ametlers compraren l’esmentat solar i el donaren sense cap cost per al municipi. Ho sabem per l'acta de la sessió plenària de 27/05/1957 que explica com s’havia format una comissió de 18 propietaris afectats pel traçat del carrer en projecte número setze de les avingudes. Manifestaren que amb la finalitat que fóra prompte una realitat el carrer projectat havien adquirit un terreny propietat del senyor Miguel Cabeza de Vaca Pérez de Roses amb la finalitat de cedir-ho a l'Ajuntament amb la condició que es destina exclusivament a via pública. L’acta diu una cosa sorprenent: era una casa-habitació composta de planta baixa i dos pisos, hui totalment derruïda, constituint un solar de tres-cents cinquanta-tres metres quadrats segons recent mesurament. El ple municipal delegava al Sr. Alcalde perquè en nom i representació de la Corporació acceptara la donació i firmara l'escriptura.

Per què a l'acta citada crida l'atenció que es diga que el solar és una casa de tres altures? L'explicació és la següent: fins al 29 de març de 1939 en el número 68 del carrer Marqués de Comillas, després José Antonio i actualment Passeig de la Carretera, hi havia una casa d'eixes característiques. Encara que la guerra va acabar oficialment un poc després (el dia 1 d'abril), en la pràctica ja no es combatia. S'estava produint una rendició en massa de l'exèrcit republicà i una fugida d'Espanya. Alguns van voler arribar a Alacant des de València per a embarcar-se rumb a l'exili. Per a això havien d'utilitzar la carretera nacional que travessava Benidorm i el bàndol de Franco va intentar evitar-lo. A les 00.15 hores de l’esmentat dia 29 un avió de l'exèrcit de Franco va bombardejar la casa i els enderrocs van tallar el trànsit automobilístic. Era de nit i la majoria del poble estava dormint però es va despertar per l'estrèpit. La bomba va destrossar per complet la casa citada i va deixar malparada la contigua que després es va poder reconstruir. La reduïda a enderrocs era propietat d'Ana María Roig Llorca, una senyora de 80 anys i soltera. A l'ésser una casa tan gran ella residia en la segona planta i llogava la primera i tercera. En total vivien allí huit persones de les quals cinc van resultar amb ferides lleus, una greu i dos mortes: la propietària María Roig i la xiqueta de set anys María Sivera Orozco. Van ser les últimes víctimes per bombardeig aeri de la Guerra Civil. A la casa contigua, el número 66, vivia la família de l'advocat Francisco Agulló Orts que va resultar il·lés, però la seua dona i la seua filla van resultar ferides.
Els danys de l'edifici de la difunta Ana Maria Roig eren irremeiables i només van poder traure els rebles i rodejar el solar amb una. Així va quedar fins a 1957 en què es va incorporar al carrer en projecte número 16. En l'acta del ple municipal del 24 de novembre de 1960 es va canviar este impersonal nom pel dels Ametlers, que continua conservant.

El carrer dels Ametlers connectat amb el Passeig de la Carretera després de convertir el solar en via pública. El carrer encara era de terra, sense asfaltat i sense voreres. La seua urbanització es va aprovar pel ple municipal del 24/10/1961. La casa al costat de l'antic solar conserva les tres altures però amb façana a dos carrers.

Propietaris que van cedir el solar: Ángela Zaragoza Esquembre, Antonio Morales Rodríguez, Ángel Ruíz de Apodaca, Rosa Vaello Cortés, Antonio Bayona Vives, Dolores Devesa Bayona, Jaime Pascual Ivorra, Bárbara Rostoll Llorens, Ramón Llinares Llorca, Clara Ripoll Barceló, Pedro Devesa Devesa, María Olcina Aznar, Jaime Climent Ballester, Teresa Llorca Navarro, Luis Mayor Llorens, Paula Navarro Navarro, Antonio Lloret Climent, Rosario Orts Farach.

Actualment el carrer dels Ametlers permet el trànsit de persones i vehicles cap al port esportiu, Parc d'Elx, la platja de Ponent, etc., per la qual cosa esdevingué molt aviat una zona de gran dinamisme comercial i turístic.