El concepte de carta de poblament i les cartes de la Nucia (1705) i de Benidorm (1666)..
El passat any 2025, amb motiu de la celebració a Benidorm del VII centenari de la Carta de Poblament de 1325, vaig observar que hi havia persones que no tenien clar el concepte i la denominació d'aquest tipus de documents. Per això m'he decidit a redactar esta entrada i exposar el que els historiadors actuals opinen i el que s'ha de denominar Carta de Poblament.
Aprofite l'efemèride del 8 d'abril de 1666, és a dir fa exactament 360 anys, quan Beatriu Fajardo de Mendoza va atorgar la segona Carta de Poblament de Benidorm repoblant-ho i concedint-li de nou la categoria de municipi independent de Polop.
Francisco Amillo Alegre
Que hi ha persones que no tenen clar el concepte i la denominació de carta de poblament es fa palés en veure com s'ha negat el caràcter de carta de poblament a les de la Nucia i Benidorm.
Pel que fa a la Nucia s'ha escrit:
La Nucía no recibió nunca una carta pobla como tal. Aquel día 9 de julio de 1705, como recogen los documentos históricos, nuestra localidad inició su andadura como ‘villa’ de pleno derecho, pero no recibió ese documento (VAN LOOY 2024).
El mateix ha passat amb la de Benidorm de 1666. Algunes persones han considerat que no era necessària una segona carta perquè ja disposava de la de 1325; aleshores han defensat que es tractava d’un document de reg o d’un contracte agrari.
Cal afegir que tots aquests qüestionaments corresponen a aficionats, no a especialistes en cartes de poblament. Com veurem en aquest article, els més reputats experts valencians afirmen que les esmentades cartes, com la resta de cartes de la Marina Baixa dels segles XVI al XVIII, complixen els requisits característics d’aquest tipus de documents. Actualment, n’hi ha un clar consens.
Tenint presents les consideracions anteriors “no és en absolut intranscendent l’interrogar-se sobre què és una carta pobla, què podem entendre quan utilitzem aquest concepte” (GUINOT RODRÍGUEZ 1991:17).
Carta de Poblament és un concepte emprat pels historiadors actuals per tal d’unificar un conjunt de documents notarials de caràcter públic que van ser emesos durant les edats mitjana i moderna amb l’objectiu de poblar, repoblar o canviar les condicions de poblament d’un territori. En aquest article la referència seran les cartes de poblament de la Marina Baixa.
1. El que sabem de les cartes de poblament.
Són documents que han suscitat molt d’interés en els municipis als quals es van atorgar perquè van constituir fites importants del seu esdevindre històric, especialment com a acta notarial del seu naixement. També van cridar l'atenció de juristes i historiadors perquè aporten una millor comprensió de l'època en la qual van ser emeses, tant a escala local i comarcal com general de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.
Cal tindre present que van ser documents típics del món feudal i senyorial que els va crear a l’edat mitjana. En el Regne de València les més antigues es van atorgar a conseqüència de la conquesta del segle XIII, però per la seua utilitat com a instrument poblador i repoblador, es van continuar emetent posteriorment, en els segles següents (medievals i moderns), uns documents amb idèntica finalitat. Tots ells deixaren de tindre vigència en el segle, XIX quan es van abolir l'Antic Règim, les senyories jurisdiccionals (com, per exemple, les de Polop i Benidorm) i els privilegis nobiliaris d'origen feudal.
A la Marina Baixa coneixem l'existència de cartes de poblament atorgades entre els anys 1276 (moros d’Orxeta i Polop) i 1705 (la Nucia). En eixe lapse de temps tan dilatat és normal trobar-les de diversos tipus, adaptant-se a les variants conjuntures històriques:
- En el segle XIII, els musulmans que després de la conquesta continuaren vivint en les seues localitats ancestrals, van veure com les seues formes de vida canviaven de manera significativa i com les seues cartes de poblament arreplegaven les noves condicions econòmiques sota les quals haurien de viure en el futur, tot garantint el respecte a les seues peculiaritats tradicionals.
Les cartes sarraïnes de Callosa, Algar, Guadalest i Confrides, de 1279, mostren clarament aquestes peculiaritats que se’ls atorgava: poder residir a les seues terres “in perpetuum”, conservar la seua religió, llengua, tradicions i autoritats pròpies (l’alcadí i l’alamí), etc., a canvi de pagar els impostos escaients (GUINOT RODRÍGUEZ 1991:391).
En el cas de les ja esmentades cartes d’Orxeta i Polop coneguem només referències a les seus cartes sarraïnes, no el document original: “quod sarraceni de Orcheta possint redire ibi cum carta sarracenica (GUINOT RODRÍGUEZ 1991:351). Item Bertrando de Bellopodio simile cartam de Polop” (GALIANA 2010:27).
En aquest segle s’atorgaren les cartes d’Altea (1279), Tàrbena i Finestrat (1280) a cristians que van viure en els castells de localitats musulmanes fundades feia segles, tot convivint amb els mudèjars. En Callosa d’En Sarrià, alqueria mudèjar, sembla que hi havia pobladors cristians a partir d’abril de 1290 (GALIANA 2010:31) però desconeguem la seua carta de poblament. Si la tingué, es tractaria d’un exemple de poblar una localitat sense ser alhora fundació, el mateix cas d’Altea (la Vella) i Tàrbena.
- En el segle XIV es van crear de nova planta poblacions exclusivament cristianes amb un retard significatiu respecte a la resta del Regne de València. El procés es va fer mitjançant cartes de poblament que presenten una estructura i uns continguts més desenvolupats que al segle anterior. Exemples clars són la Vila Joiosa i Benidorm. Bellaguarda es fundà en la mateixa època, però desconeguem la seua carta de poblament, encara que és molt probable que en tinguera perquè apareix com a “universitat” o municipi independent. La referència més antiga que he trobat on es cita la “universitat” de Bellaguarda és de 1348-1356 (AMILLO ALEGRE 2026:55), però sembla probable que haguera estat creada abans per Bernat de Sarrià. A diferència de les cartes del segle anterior, en aquestes tres localitats trobem fundació i població, tot alhora.
A la Marina Alta tenim la pobla cristiana d’Ifach, recentment excavada pel MARQ. Va ser destruïda en 1368 i encara que es va intentar repoblar i s’atorgà carta de poblament en 1418, mai es va repoblar; no totes les cartes de poblament assoliren el seu objectiu.
També tenim el cas de Relleu, de població musulmana, on en 1338 s’atorgà carta de població, “cum carta pergamenea”, una acta notarial en pergamí, a un grup de cristians. Conviurien amb els musulmans del raval, als quals no afectava la nova carta donat que depenien de l’infant Pere d’Aragó, successor de Bernat de Sarrià, que garantia la seua seguretat:
Retineo etiam ad opus dicti domini infantis et suorum perpetuo Ravale Sarracenorum, quod nunc ibi est et erit cum exitibus introitus quintanis et patiis ejusdem contiguis ad opus servitutis dictorum sarracenorum et animalium eorundem” (GALIANA 2010:43).
- En el segle XVII, arran de l'expulsió dels moriscos (1609), algunes localitats abandonades es van repoblar amb cristians: Guadalest (1611), Orxeta (1613), Finestrat (1615), etc. També es va crear Altea la Nova (1617) sobre l'antic emplaçament de Bellaguarda però sense ser la seua continuació. Igualment, i sense relació amb l’expulsió dels moriscos, en 1666 es va repoblar Benidorm, llavors un territori d’escassos habitants. En totes les poblacions esmentades el procés repoblador es va realitzar atorgant uns documents que es denominen actualment cartes de poblament.
- Als inicis del segle XVIII tenim la Carta de Poblament de la Nucia, mitjançant la qual la senyora de Polop i Benidorm, Josepa de Puigmarín i Fajardo, segregava de Polop la seua antiga alqueria i la creava com municipi independent. El document arreplega l’ acord entre la senyora i els vassalls que canviava les condicions del seu assentament. Va ser publicada per Guardiola Fuster (1986), Orts i Bosch (1989) i en 2017 al volum III de “Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)”, editat per Enric Guinot Rodríguez i Manuel Ardit Lucas on apareix amb el núm. 315 i data del 09/07/1705. En les esmentades publicacions es considera que estem davant d’una carta de poblament.
Verdaderament, és molt més curta que les del segle anterior, més aviat farragoses, però presenta les característiques fonamentals: un acord entre senyora i vassalls per canviar les condicions de la seua localitat i constituir un nou municipi sota el règim senyorial. Els límits amb Polop s’enuncien de manera imprecisa, “la Rambla que se halla en su cercania” per la qual cosa calgué arribar a acords posteriors:
Por la presente, ussando del Señorio y Dominio con que me hallo aora: Concedo Licencia y plena facultad a la dicha mi Baronia de la Nucia para que siempre que convenga y fuese útil o, a mi arbitrio y facultad, me proponga [...] personas, para Justicias, Jurados y demas officiales para su Gobierno, y buena administración de Justicia, en la misma conformidad que lo hazen las dichas Villas de Polop y Benidorm. Y nombradas que sean por mi, o mi Procurador General usen y exersan sus empleos en todas las dependencias y cassos, que conforme a derecho y fueros de dicho Reyno de Valencia, lo pueden hacer y executar; y como se practica en las otras mis Villas. Conociendo de todas las causas civiles, criminales y executivas en la dicha Baronia de la Nucia, dentro de ella y fuera, hasta la Rambla que se halla en su cercanía”.
- En el segle XIX es va crear l'últim municipi del litoral de la Marina Baixa: l'Alfàs del Pi. Es va emancipar de Polop, no mitjançant una carta de poblament com s’havia fet a Benidorm i la Nucia, sinó amb una Reial Orde. La constitució de 1812, que es volia reimplantar en eixos moments, havia abolit les senyories jurisdiccionals i l'autoritat dels antics senyors territorials. El 16/04/1836 la regent Maria Cristina signava la Reial Orde que va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant. Les cartes de poblament ja no tenien sentit en el nou estat constitucional.
Butlletí Oficial de la Província d’Alacant núm. 217, del 24/04/1836. Reproduït per la Regidoria de Cultura de l’Alfàs del Pi.
2. El concepte de carta de poblament.
Convé aclarir que l'expressió “carta de poblament” és relativament recent en la historiografia valenciana i posterior al món feudal-senyorial que va crear aquests documents. La denominació “carta populationis” és poc freqüent al Regne de València, per la qual cosa apareixen termes relacionats amb “ad populandum” (GUINOT RODRÍGUEZ 1991:17).
Trobem de vegades la paraula “carta”, però convé recordar que en el Regne de València un dels seus significats era el de document notarial que donava fe d'un acord entre dues parts. El “Diccionario de Autoridades” de la RAE, Tom II (1729) indicava: “CARTA. Se llamaba antiguamente el instrumento público: y aun oy se conserva en algunas partes”. Aquest és el sentit que té l’esmentada paraula quan apareix en la carta de poblament de Benidorm de 1325. En ella, com en la resta de cartes, el notari arreplegava i donava fe pública dels acords entre senyors i vassalls d'un municipi.
El que actualment entenem per carta es denominava sovint "lletra" i així, per exemple, la correspondència que enviava el municipi de València al rei o a altres localitats s'arxivava en els llibres de la secció "Lletres missives", traducció del llatí litterae missivae (cartes enviades). La paraula "missiva" també designava una carta.
A l'època foral les cartes de poblament també es van denominar privilegi pels avantatges que podien oferir als habitants.
En algunes cartes, com la de Benidorm de 1325, s’utilitza l’expressió instrument públic: “cum testimonio huius publici instrumenti”, indicador del seu caràcter de document notarial.
La denominació de fur es va usar en el Regne de Castella, però no és aplicable en el Regne de València perquè Els Furs eren el conjunt de normes per a tots els municipis valencians, no per a una localitat. Per això l'expressió “Fur de Benidorm”, que es va usar al segle passat (ALEMANY FERRER 2025:33-34), no és adequada.
També és incorrecta l'expressió Carta Magna de Benidorm donat que actualment eixa expressió es referix a la Constitució:
En 1978 Don Luis Duart Alabarta, párroco de San Jaume y Santa Anna, informó que había conocido el pergamino de la carta puebla de 1325 y un traslado en castellano del año 1430: “tuve la oportunidad de registrar en el Libro de Memorias la CARTA MAGNA de Benidorm que viene a ser como el certificado de su nacimiento” (AMILLO ALEGRE 2026:41).
L'actual denominació de cartes de poblament va sorgir en el segle XIX, en àmbits jurídics i històrics, quan ja no tenien vigència. Com a exemple podem citar l'obra “Colección de fueros y cartas-pueblas de España: catálogo” que va editar la Real Academia de la Historia (1852). Era incomplet i no incloïa totes les que hui coneguem, entre elles les de la Vila Joiosa i la de Benidorm de 1325 que encara no s’havien descobert.
Pel que fa al concepte de carta de poblament encara hi ha persones que mantenen l’antiga opinió que només són cartes de poblament les emeses en l’edat mitjana. Però, com hem vist, s’emeteren també als segles següents. Al llarg dels tres segles medievals s’atorgà un nombre de cartes similar al que s’emeteren en els tres segles de l’època moderna amb semblants finalitat, contingut i estructura.
També es pensava al segle XIX que només eren cartes de poblament les que fundaven una localitat i la poblaven. Però ja hem vist que les cartes que s’atorgaren als musulmans al segle XIII no eren fundacionals ni poblaren el territori donat que les seues localitats existien segles abans la conquesta. Les seues cartes arreplegaven les noves condicions de vida introduïdes pels conquistadors.
Cal tenir present que el concepte de carta de poblament com document fundacional és anterior a la dècada de 1950, però posteriorment es va abandonar aquesta idea. Ho exposava Miguel Gual Camarena (1916-1974), gran investigador de les cartes de poblament valencianes:
“[…] es equivocada la idea –muy extendida− de que toda Carta Puebla supone el comienzo de la repoblación […] La creencia general es que toda puebla es un indicio evidente del comienzo de la repoblación, pero las fuentes nos demuestran que –casi siempre− es sólo la solemnidad de un pacto entre el señor y los pobladores, que de hecho ya regía mucho antes de su reglamentación escrita (GUAL CAMARENA 1989:12-15).
Les tres últimes ratlles són perfectament aplicables a les dues cartes de poblament de Benidorm. La de 1325 es va atorgar com a mínim quatre anys després de la seua primera menció en l’any 1321. Al segle XVII, la carta de 1666 s’atorgà quan Benidorm estava poblat com a mínim des de 1646, quan el cens de població indicava l’existència d’11 famílies (AMILLO ALEGRE 2019:135). En ambdues ocasions el poble tenia habitants abans que s’atorgaren les cartes. És un cas similar a la Nucia: quan es constituïx com a municipi, amb autoritats i competències noves, ja tenia població cristiana arrelada des de l’expulsió de 1609.
També es va difondre abans l’esmentada dècada de 1950 que una carta de poblament era un contracte agrícola i amb eixa denominació es va utilitzar en àmbits del Dret. Cal matisar que es tractava d'un “contracte agrícola col·lectiu”, és a dir, atorgat a un municipi. Com a exemple tenim el següent text de l'any 1903 redactat pel jurista Eduardo de Hinojosa y Naveros (1852-1919), el qual indicava que les cartes de poblament eren: [...] contratos agrarios colectivos en que el señor del territorio o del lugar fija las condiciones o normas a que han de ajustarse las personas que allí se establezcan (ALEMANY FERRER 1988:44).
És fonamental l'adjectiu “col·lectiu” perquè les cartes s’atorgaven al municipi o universitat de tots els veïns. Aquest fet es fa evident, per exemple, en la carta de Benidorm de 1666 on les sis primeres capitulacions i la 26 regulen la vida municipal:
[…] darles forma de gobierno, y el regimen que es necesario para poderse mantener en Comunidad, como una de las villas del presente reino: por lo que asi se ha determinado hacer, y efectuar
[...] han de aceptar y acepten los Nuevos establecimientos, con los estatutos para el nuevo gobierno de la presente villa, su administrcion y bien de la cosa publica (AMILLO ALEGRE 2003: 27-33).
Si el contracte agrari s’atorgava a una o a unes poques persones, tenia caràcter privat, no afectava a tot el municipi, per la qual cosa no es considera carta de poblament.
Miguel Gual Camarena indicava que poblar o repoblar una localitat era més important que la regulació de l'agricultura pel que recomanava l'expressió “carta de poblament”:
Cabe ante ello abandonar el antiguo concepto esencial de contrato agrícola colectivo […] Carta Puebla es un contrato colectivo para la población o repoblación de un lugar, y para el cultivo de la tierra (GUAL CAMARENA 1989:15).
Està indicant que aquests documents van més enllà de l'agricultura encara que este tema ocupe una part significativa d'ells. La seua fi primordial era poblar o repoblar un lloc perquè els vassalls pagaren al senyor unes rendes. El lliurament de terres i el reg (com per exemple la Séquia Mare en 1666) era el mitjà d’atraure nous vassalls. Al costat de la regulació del cultiu de la terra també era habitual crear un municipi, regular el seu funcionament i crear vincles de vassallatge mitjançant el jurament de fidelitat i homenatge. Pel que fa a les cartes modernes de la Marina Baixa és evident que presenten totes eixes característiques i s’atorgaren al conjunt de veïns que formaven part del municipi creat per la carta.
Enric Guinot indicava que per considerar un text com carta de poblament cal que s’hi troben dos elements característics, una col·lectivitat que la rep i una autoritat que l’atorga (GUINOT RODRÍGUEZ 1991:19), dos elements que apareixen en totes les cartes de la Marina Baixa.
Pedro Payá presenta el que actualment opinen els historiadors sobre els elements definidors d’una carta de poblament: “Así, lo más importante de estos documentos no es el aspecto exterior y formal, sino el contenido y su significado en el contexto histórico” (PAYÁ LÓPEZ 2001:14-15).
Per altra banda, Enric Guinot i Manuel Ardit en l’apartat “LES CARTES DE POBLAMENT VALENCIANES D’ÈPOCA MODERNA” indiquen que en els segles XVI a XVIII es va utilitzar la fórmula jurídica de les cartes medievals per a regular nous assentaments:
Aquesta era la tradició i l’experiència que arribà a la societat valenciana de l’època moderna al voltant del 1500. [...] la societat valenciana dels segles XVI al XVIII continuà immersa en el mateix tipus de societat feudal-senyorial que només desapareixeria amb la revolució burgesa. Per això, en el món rural, era lògic que, tant senyors laics i eclesiàstics com la mateixa corona, continuassen emprant el mateix tipus de documents jurídics que havien mostrat la seua utilitat en els segles anteriors pel que fa a la forma d’establir les condicions de vida en una comunitat.
Els esmentats autors introduïxen un altre element important en la definició de carta de poblament que ja hem indicat: regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta, un fet que ja havia succeït en les cartes musulmanes del segle XIII i posteriorment en les de Benidorm de 1666 i la Nucia de 1705.
Per tant, la cronologia medieval, el caràcter fundacional i l’agricultura de regadiu són factors secundaris de les cartes de poblament, contraposats als fonamentals que proposen els historiadors actuals: població o repoblació, canvi en les condicions dels vassalls, establiment d’una jerarquia feudal-senyorial i sovint creació d’un nou municipi.
Per aquests motius, la denominació “carta de poblament” tant per a les medievals com per a les modernes, és la que més utilitat reporta per a l'estudi de la Història. Va ser emprada pels ja citats Miguel Gual Camarena i Enric Guinot i també pels experts en història moderna valenciana Manuel Ardit Lucas i Primitivo Pla Alberola. Expressa la gran varietat de funcions que van exercir aquests documents.
Aplicades a totes les cartes de la Marina Baixa observem que:
− Van reordenar el territori per poblar-lo, repoblar-lo o per canviar les condicions econòmiques o legals dels veïns.
− Van organitzar la defensa, que a la nostra comarca va ser, fonamentalment, protegir-se dels atacs dels corsaris musulmans.
- Van fixar unes relacions econòmiques i socials entre senyors i vassalls dins de l'àmbit feudal-senyorial.
− Van establir les bases econòmiques del territori afavorint el desenrotllament agrícola i demogràfic, els intercanvis comercials i les comunicacions terrestres dins de la comarca. També van revitalitzar l'activitat econòmica marítima.
− Van crear nous municipis regits pels Furs de València i van establir els seus límits municipals, (exemple la Nucia) o van modificar els anteriors (Benidorm 1666).
Analitzant aquestes característiques s'entén el valor històric de les cartes de poblament i la seua contribució en la creació de l’articulació territorial del Regne de València, antecedent de l’actual Comunitat Valenciana.
Actualment, el catàleg de cartes de poblament valencianes ha aconseguit un gran desenrotllament encara que és segur que no coneguem totes les que s’emeteren (exemple: cartes cristianes de Callosa i Polop).
Enric Guinot va publicar en 1981 un tom amb 320 cartes medievals del Regne de València, entre elles les de la Marina Baixa, però de la carta de la Vila Joiosa només va publicar un fragment encara que ja coneguem el text complet des de 1986 gràcies a José Payá; va ser publicada completa per GALIANA 2010:50.
Pel que fa a la carta de poblament de 1666, Pere Maria Orts prologà la seua edició de 2003 tot reconeixent el seu caràcter de carta de poblament:
“Tot seguit es publica el que es té com a segona carta de poblament de Benidorm, els ordenaments pels quals el poble havia de regir-se. Val a dir que tot plegat és una molt important aportació a la historiografia del poble de Benidorm” (AMILLO 2003:7).
Posteriorment Enric Guinot i Manuel Ardit Lucas, publicaren tres volums dedicats a les cartes de poblament modernes del Regne de València, un total de 331. En el tercer volum, en la pàgina 2399 i amb el número 297, van incloure la transcripció de la Carta de Poblament de Beatriu Fajardo i em citen com a autor de la seua primera publicació. Quan descriuen els períodes en els quals s'emeteren cartes de poblament, indiquen que la de Benidorm de 1666 és l'única entre 1659 i 1687 i diuen textualment que es tracta d’una refundació: “durant quasi trenta anys [...] no ens consta cap altra carta pobla llevat de la refundació de Benidorm el 1666”.
Per tant, considerar les cartes modernes de la Nucia i Benidorm com verdaderes cartes de poblament és la tesi dels autors esmentats en aquest article, tots ells amb un gran prestigi acadèmic. Cal destacar Primitivo Pla Alberola (1956-2020), professor titular d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant, que va examinar el document conservat a l’Arxiu Municipal de Benidorm quan va ser donat a l’Ajuntament de Benidorm i va indicar que es tractava d’una carta de poblament i com a tal es catalogà.
BIBLIOGRAFIA:
ALEMANY FERRER, R. et al.: 1988, Carta Puebla Carta de Poblament. Universitat d’Alacan i Ajuntament de Benidorm.
AMILLO ALEGRE, F.: 2003, Beatriu Fajardo de Mendoza y la carta de poblament de Benidorm (1666), Ajuntament de Benidorm.
AMILLO ALEGRE, F.: 2010, “Les Cartes de Poblament: introducció”, Sarrià Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa. AEMABA.
AMILLO ALEGRE, F: 2019, Corsarios norteafricanos en las baronías de Polop y Benidorm, AEMABA.
AMILLO ALEGRE, F.: 2026, El Benidorm medieval (1321-1503) una villa abierta al mar y desconocida. Treball inèdit premiat en la VI edició del premi d’investigació històrica naval “Miguel Llinares Barceló” de la fundació FRAX.
GALIANA SORIANO, A.: 2010, “Documents del poblament de la Marina Baixa Edat Mitjana”, Sarrià Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa. AEMABA.
GALIANA SORIANO, A.: 2011, Documentació histórica i bibliografía de la Marina Baixa”, edición en CD amb la transcripció de la carta de poblament de la Nucia; la reproducción del document original está a la web municipal de la Nucia.
GUAL CAMARENA, M.: 1989, Las cartas pueblas del Reino de Valencia, Generalitat Valenciana.
GUINOT RODRÍGUEZ, E.: 1991, Cartes de poblament medievals valencianes. Universitat de València.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. & ARDIT LUCAS, M.: 2015, 2016 i 2017, Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Universitat de València, III volums.
HINOJOSA Y NAVEROS, E.: 1903 “Orígenes del régimen municipal en León y Castilla”, Estudios sobre la historia del derecho español. Obras III, Madrid 1974. J.M. FONT RIUS.
PAYÁ LÓPEZ, P.: 2001, Carta Puebla y Concordias del señorío valenciano de Anna (1611-1654), Oligarquías y municipio en la España de los Austrias. Revista de Historia Moderna, Anales de la Universidad de Alicante nº 19
VAN LOOY, N.: 2014, Más de tres siglos de andadura independiente de nuestro municipio. Diari digital Aquí medios de comunicación, disponible en:
https://aquimediosdecomunicacion.com/2024/07/09/mas-de-tres-siglos-de-andadura-independiente-de-nuestro-municipio/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada