El concepte de carta de poblament.

 El passat any 2025, amb motiu de la celebració a Benidorm del VII centenari de la Carta de Poblament de 1325, vaig observar que hi havia persones que no tenien clar el concepte i la denominació d'este tipus de documents. Per això m'he decidit a redactar esta entrada i exposar el que els historiadors actuals opinen i el que s'ha de denominar Carta de Poblament. 

Aprofite l'efemèride del 8 d'abril de 1666, és a dir fa exactament 360 anys, quan Beatriu Fajardo de Mendoza va atorgar la segona Carta de Poblament de Benidorm repoblant-ho i concedint-li de nou la categoria de municipi independent de Polop.

Francisco Amillo Alegre

 

Què eren les cartes de poblament?

Les cartes de poblament o cartes de població del Regne de València, són documents que han suscitat interés en els municipis als quals es van atorgar perquè van constituir fites importants del seu esdevindre històric, especialment com a acta notarial del seu naixement. També van cridar l'atenció de juristes i historiadors perquè aporten una millor comprensió de l'època en la qual van ser emeses, tant a escala local com de la Comunitat Autónoma.

Convé tindre present que van ser documents típics del món feudal i senyorial que les va crear. En el Regne de València es van atorgar a partir de la conquesta del segle XIII però, per la seua utilitat com a instrument poblador i repoblador, es van continuar emetent en els segles següents. Van desaparéixer en el segle XIX quan es van abolir l'Antic Règim i els privilegis nobiliaris d'origen feudal. Amb ells van desaparéixer també els senyorius jurisdiccionals, com el de Benidorm, i les cartes de poblament que els regien van deixar de tindre vigor. 

A la Marina Baixa coneixem l'existència de cartes de poblament atorgades entre 1280 (Finestrat) i 1705 (la Nucia). En eixe lapse de temps tan dilatat és normal trobar-les de diversos tipus, adaptant-se a les variants conjuntures històriques. 

- En el segle XIII els musulmans que després de la conquesta van continuar vivint en les seues localitats ancestrals, van veure com les seues formes de vida canviaven de manera significativa i les seues cartes de poblament així ho arreplegaven. Exemples: Callosa, Algar, Tàrbena, Confrides, etc. 

- En el segle XIV es van crear noves poblacions cristianes mitjançant cartes de poblament: la Vila Joiosa, Benidorm i Bellaguarda. 

- En el segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos (1609) algunes localitats que van quedar abandonades es van repoblar amb cristians: Guadalest (1611), Orxeta (1613), Finestrat (1615), etc. També es va crear Altea (1617) i es va repoblar Benidorm (1666). Tot este conjunt de processos es va realitzar sempre atorgant cartes de poblament.

- En el segle XIX es va crear l'últim municipi del litoral de la Marina Baixa: l'Alfàs del Pi. Es va emancipar de Polop en 1836, però no mitjançant una carta de poblament, sinó amb una Reial Orde perquè l'autoritat dels antics senyors s'havia substituït per la del règim constitucional.

 

Per què es denominen cartes de poblament?

Convé aclarir que l'expressió “carta de poblament” és moderna, posterior al món feudal-senyorial que va crear estos documents i no apareix en les dos de Benidorm. Sí que trobem la paraula carta però convé recordar que en el Regne de València un dels seus significats era el de document notarial que donava fe d'un acord entre dos parts. Este és el verdader sentit que té esta paraula quan apareix en la carta de Benidorm de 1325. En ella, com en totes, el notari arreplegava i donava fe dels acords entre senyors i vassalls d'un municipi. El que hui dia entenem per carta es denominava sovint "lletra" i així, per exemple, tenim que la correspondència que enviava el municipi de València al rei o a altres localitats s'arxivava en els llibres de la secció "Lletres missives", traducció del llatí litterae missivae (cartas enviadas). La paraula "missiva" també designava una carta.

En la seua època, les cartes de poblament també es van denominar “privilegi” pels avantatges que podien oferir als habitants. La denominació de “fur” es va utilitzar en el Regne de Castella però no és aplicable en el Regne de València perquè Els Furs no eren normes per a una localitat sinó per a tots els municipis. Per això l'expressió “Fur de Benidorm” que es va utilitzar en el segle passat no és adequada. També és incorrecta l'expressió d'eixa mateixa època “Carta Magna de Benidorm” ja que hui dia eixa expressió es referix a la Constitució. 

L'actual denominació de cartes de poblament va sorgir en el segle XIX en àmbits jurídics i històrics quan ja no tenien vigència. Com a exemple podem citar l'obra “Colección de fueros y cartas-pueblas de España: catálogo” de la Reial Acadèmia de la Història, de l'any 1852. Era incomplet faltant moltes, entre elles la de Benidorm de 1325 que encara no s'havia descobert.

Abans de 1950 s'acceptava que la fundació era la característica fonamental d'una carta de poblament, però després es va abandonar esta idea. Així ho exposava Miguel Gual Camarena: 

     “[…] és equivocada la idea –molt estesa− que tota Carta de poblament suposa el començament de la repoblació […] La creença general és que tota pobla és un indici evident del començament de la repoblació, però les fonts ens demostren que –quasi sempre− és només la solemnitat d'un pacte entre el senyor i els pobladors, que de fet ja regia molt abans de la seua reglamentació escrita”. 

Les últimes línies són perfectament aplicables a les dos cartes de poblament de Benidorm, la de 1325 i la de 1666.

 A mitjan segle XIX també es va utilitzar en àmbits del Dret l'expressió “contracte agrícola col·lectiu”, és a dir atorgat a un municipi. Convé tindre present la importància de l'adjectiu “col·lectiu” perquè hi havia contractes agrícoles atorgats a particulars que mai s'han considerat cartes de poblament. Valga com a exemple el següent text de l'any 1903 redactat pel jurista Eduardo d'Hinojosa y Naveros (1852-1919) que indicava que les cartes de poblament eren: “contractes agraris col·lectius en què el senyor del territori o del lloc fixa les condicions o normes al fet que han d'ajustar-se les persones que allí s'establisquen”.

No obstant això Gual Camarena, després d'examinar l'evolució de les cartes de poblament, indicava que poblar o repoblar una localitat era més important que la regulació de l'agricultura pel que recomanava l'expressió Carta de poblament:

       “Cap davant això abandonar l'antic concepte essencial de contracte agrícola col·lectiu […] Carta de poblament és un contracte col·lectiu per a la població o repoblació d'un lloc, i per al cultiu de la terra”. 

Està indicant que estos documents van més enllà de l'agricultura encara que este tema ocupe una part significativa d'ells perquè la seua fi primordial era poblar o repoblar un lloc. Al costat de la regulació del cultiu de la terra també era habitual crear un municipi, regular el seu funcionament i crear vincles de vassallatge mitjançant el jurament de fidelitat. 

Per estos motius l'expressió “carta de poblament” és la que més utilitat reporta per a l'estudi de la Història i és acceptada pels ja citats medievalistes Miguel Gual Camarena i Enric Guinot i també pels experts en història moderna valenciana Manuel Ardit Lucas i Primitiu Pla Alberola. Expressa la gran varietat de funcions que van exercir estos documents.

 Aplicades estes funcions a les dos cartes de poblament de Benidorm observem que: 

- Van reordenar el territori en poblar-lo i repoblar-lo. 

- Van organitzar la seua defensa contra atacs corsaris.

- Van fixar unes relacions econòmic-socials entre senyors i vassalls dins de l'àmbit feudal.

- Van establir les bases econòmiques del territori afavorint el desenrotllament agrícola i demogràfic, els intercanvis comercials i les comunicacions terrestres dins de la comarca. També van revitalitzar l'activitat econòmica marítima.

- Van crear nous municipis regits pels Furs de València i van establir uns límits municipals, tenint present que els de1325 i els 1666 van ser diferents.

Analitzant estes característiques s'entén el valor històric de les cartes de poblament. 

Actualment el catàleg de cartes de poblament ha aconseguit un gran desenrotllament. Per al Regne de València l'historiador Enric Guinot va publicar un tom amb 308 cartes medievals, entre elles la de Benidorm amb el número 260. Posteriorment va publicar en 2015, 2016 i 2017 tres toms amb 335 cartes dels segles XVI a XVIII, els dos inclusivament, on també arreplega, en el tercer volum amb el número 297, la carta de Benidorm de 1666.