Oliveres i oli al paisatge agrari tradicional de Benidorm.
Francisco Amillo Alegre
A partir de 1950 el Benidorm
tradicional, agricultor i mariner, va iniciar un lent declivi en el qual els
camps de cultiu que conformaven el seu paisatge ancestral van anar
retrocedint a favor de carrers i edificis.
Fotografia de Fredo Marvelli que ens mostra com a partir del PGOU de 1956 les construccions turístiques anaven ocupant l’espai agrari tradicional, on les oliveres, ametlers i garrofers havien estat les predominants. A la Serra Gelada era tradicional portar ovelles i cabres a pasturar.
En l'actualitat l'agricultura és una activitat residual i no produïx pràcticament gens d'oli d'oliva, el producte al qual està dedicat este article. És un fet que contrasta amb l'ocorregut en segles anteriors, quan l'olivar s'estenia per tot el seu terme municipal i el poble s'autoproveïa d'oli. L'olivera i l'oli constituïen una part essencial de l'agricultura i la dieta mediterrània.
Comentava Jaume
Climent Such, que va viure en els anys anteriors a l'expansió del turisme, que
en la zona de Llevant les oliveres tenien algun reg, a diferència de les de
Ponent que no rebien cap. Afegia que en Llevant obtenien més collita, però en
Ponent l'oli era de millor qualitat. Eren molts els propietaris agrícoles,
grans i xicotets, que tenien oliveres per a cobrir, com a mínim, el seu consum.
La fotografia de Simeón Nogueroles, ens monstra el paisatge tradicional de la Cala als inicis de la dècada de 1950 amb cultius d’oliveres. També la zona inundada del palmeral.
Les cartilles de
racionament, creades durant la Guerra Civil, van durar fins a 1952 per decisió
del ministre de Comerç Manuel Arburúa de la Miyar, però l'oli d'oliva va seguir
racionat i rígidament controlat en la seua producció, venda i preu. En l'Arxiu
Municipal vaig trobar com s'exercia este control en la campanya oliera 1952-53
i en les previsions per a la campanya següent.
El document “CÁLCULO PROBABLE DE COSECHA DE OLIVA (CAMPAÑA 1953-54)” ens permet conéixer el nombre total d'arbres existents en el terme:
En producció i amb collita …......10.800
En producció però sense
collita ... 9.700
Improductius i plançons
……........ 1.300
TOTAL d'oliveres a Benidorm
…. 21.800
D'este total d'oliveres només tindrien collita les 10.800 del primer grup perquè l'olivera presenta gran tendència a donar més collita un any que el següent. Les varietats d'oliva més corrents, segons este document, eren “Manzanilla” i "Sevillana".
S'indicava que el rendiment
mitjà per arbre amb collita era de 12 kg el que suposava una collita probable
de 130.000 kg d'olives dels quals s'obtindrien uns 24.000 kg d'oli. La data
estimada per a començar la campanya era 15 d'octubre.
El camping l’Hortet a l’any
1978. Es va crear sobre un camp d’oliveres que es veuen al fons de la imatge.
Les olives es devien premsar en almàsseres que podien ser públiques o privades, però totes havien de tindre llicència d'obertura i havien d'enviar parts quinzenals de la seua activitat. El 26/01/1954 el “Delegado Provincial de Abastos” citava a Cosme Berdín Fuster perquè aclarira la seua situació perquè era colliter d'olives, tenia una almàssera i no havia presentat instància sol·licitant obertura d'ella malgrat estar treballant i tampoc havia enviat cap moviment de molta. A l'any següent no va tindre més remei que legalitzar.
Les almàsseres qualificades de públiques eren set, les d'Isidro Pérez, José Soria, Juan Cortés, Vicente Santamaría, Pedro Devesa, Vicente Sarrión i José Climent.
Almàsseres particulars eren
deu, les de Consuelo Orts, Ángela Baiona, Enrique i Francisco de León, Cosme
Berdín, Rosario Agulló, Jacinto Vaello, hereus de María Pérez, hereus de
Francisca Llinares, José Lloret i Rosario Orts Baldó.
Per tant, al Benidorm de
principis de la dècada de 1950 hi havia un mínim 17 legalitzades.
Per un altre escrit del
31/01/1953 de la “Delegación Provincial de Abastos y Transportes del Ministerio
de Comercio” sabem que es controlava la venda al públic: “Parte nùm 3. Detalle
de las operaciones de los diferentes comercios de la localidad” que arreplegava
les declaracions dels venedors, entrades i eixides, totes dos idèntiques. Les
partides de cada establiment es comptabilitzen en kg d'oli encara que la venda
al públic es feia en litres. Els comerciants eren:
Rafael Alemany Molina ... 800 kg
Ángela Vives Llorca ….....600
Bautista Francés ……..... 400
Emilio Ruzafa Roig …...…300
Juan Fuster Llorca ……....310
Viuda de J. Pérez …...…..100
Ana-María Ripoll …...……447
TOTAL ……………...…….957
Els comerciants de Benidorm
tenien l'obligació de proveir-se d'oli en els magatzems oficials i en cas
d'incompliment la “Delegación de Abastos” ho comunicarà al governador civil.
Les estimacions de collita podien no complir-se per diverses causes, destacant les meteorològiques. Així tenim que el 18/09/1953 l'Ajuntament informava sobre el desenrotllament de la collita indicant que a causa de “la persistente sequía” la collita que s'havia previst com a bona es quedaria a regular “pues en grandes cantidades han ido cayendo las aceitunas sin sazonar de los árboles y la restante ha quedado muy pequeña”.
Però dos mesos més tard, el
25/11/1953, va ocórrer el fenomen contrari. Segons escrits remesos a
l'Ajuntament pels propietaris agrícoles PEDRO DE BORJA LLORCA i FRANCISCO DE
LEÓN ORTS, a conseqüència del fortíssim temporal del dia 19 d'este mes, els
barrancs es van desbordar i les aigües es van emportar una part important de
les olives; el primer indicava que en la seua finca de la partida del Moralet
va perdre el 50% d'olives. El segon calculava haver perdut més de 3.000 kg en les
seues finques del Moralet, Foyetes, Xixo, Murtal i Rachadell. Tots dos
demanaven que es tinguera en compte esta circumstància per a tornar a calcular
el contingent d'oli que se'ls havia assignat perquè no ho podien cobrir.
La resposta que a tots dos va donar l'alcalde Pedro Zaragoza va ser idèntica “Vista su instancia solicitando rebaja en el cupo de aceite de la presente campaña, he dispuesto que no se dé curso a la misma por ser Deudor de esta Delegación Local”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada