Guillén Tato i la llengua dels valencians.
El contraalmirall Juli Guillén Tato, director del Museo Naval de Madrid, acadèmic de la Història i de la RAE i un llarg etcétera, va ser un personatge destacat en el Benidorm de les décades de 1950 i 1960. Va col·laborar molt activament amb Pedro Zaragoza Orts en la transformació d’un petit poble de 2.725 habitants en una ciutat turística. Per les seus aportacions va ser nomenat Fill Adoptiu i Cronista Oficial de Benidorm. (Més informació ACÍ.)
Un aspecte de la vida de Guillén Tato sobre el qual no hi ha molta informació és que per a ell no hi havia contradicció entre sentir-se plenament espanyol i plenament valencià, estimant intensament la seua llengua materna. L'exvot de la Costera del Barc i la retolació de carrers i places del barri antic es va realitzar en valencià per indicació seua. En els rètols dels carrers no sols es va encarregar del text sinó també de la seua decoració amb motius típics de la tradició valenciana. En 1966 va ser triat mantenidor de la LXXXIV edició dels Jocs Florals de la ciutat de València i el 30 de juliol va pronunciar el seu discurs en valencià. L'any 1969, quan Pedro Zaragoza era president de la Diputació Provincial d'Alacant, ho va convidar a impartir una conferència en la capital provincial. En la carta de resposta Guillén Tato li comentava:
“El tema pot esser Poetas y literatos marinos (1780-1800), en castellà, malgrat les ganes que tinc d’emprar l’encís del nostre valencià literari que tant agradava a Cervantes; però aixó el deixe per a una que crec que em van a demanar l’Orfeó d’Elx, on hi parlaré de Per-qué parle jo en valencià.”
En aquells anys l'exèrcit espanyol prohibia l'ús del valencià però Guillén Tato l'emprava tant en l'àmbit privat i familiar com en el públic. A Benidorm trobava una localitat de forta tradició marinera i de parla valenciana, dos factors que van contribuir al fet que se sentira plenament identificat amb ell.
El 3 de gener de 1973, poc després de la mort del contraalmirall, el ple municipal va aprovar una moció de l'alcalde José-Manuel Reverte Coma sobre homenatge a Don Julio Guillén Tato amb motiu de la seua defunció al novembre anterior. Enumerava els seus mèrits entre els quals figurava el de ser "gran valencianista, un dels homes que amb més cura ha mantingut viva la llengua valenciana, llengua que constituïx un dels grans valors espanyols, de l'Espanya eterna i variada".
Julio Guillén Tato, Pere María Orts i Bosch, Pedro Zaragoza Orts i José-Manuel Reverte Coma, tots ells d'ideologia conservadora, defenien l'ús del valencià com un element peculiar de la nostra terra. Entenien la nostra llengua, cultura, tradicions, etc., com un patrimoni comú de tots els valencians que hem rebut dels nostres avantpassats i que hem d'esforçar-nos en la seua conservació i desenrotllament per a llegar-ho a les generacions següents.
Fa pensar que les ciutats (comarques, etc) tenen dos tipus d'amics: els que arrelen, com Julio Guillen a Benidorm, i els de pas, que també són interessants. No fa gaire s'ha conegut el cas de John Dos Passos, un amic de pas de Dénia, que va publicar 2 poemes sobre aquesta ciutat al seu llibre “A pushcart at the curb” (1922). El mar, la llum, el castell, la terra de vinyes, el negoci de la passa, el most i el vi, etc devien impactar-lo en la visita de 10 dies que realitza de camí a Ronda. Un amic de pas de Dénia que la categoritza com a “ciutat-musa”. Gràcies amic.
ResponElimina